Fotografia personal | Desprès de la 'siesta'

Aquest any em vaig proposar fer més fotos per mi, les meves fotos de veritat, les que estaran amb els meus fills quan siguin grans. M'agraden les fotos 'boniques', les ben fetes, les d'estudi o una sessió en exterior, perquè encara que siguin més pensades, sempre intento que no es vegin posades i forçades, on el que regni sigui la naturalitat i el caràcter del petit o la petita.

Però no em volia oblidar de les fotos d'estar per casa, aquestes que hem de fer despentinats, amb qualsevol roba, amb un sol mitjó o amb la cara bruta. Aquests són de veritat els nostres records personals, com veiem als nostres petits cada dia, perquè no sempre estan pentinats, olorant a colònia i amb la clenxa fen feta.

Ahir la Victòria va fer la migdiada amb el seu pare, i només escoltar-la despertar, vaig afagar la càmera i vam passar una estona més que divertida. Ella era ella, amb els seus gestos i les seves cares, i llàstima que a les fotos no es puguin escoltar els petits crits que feia quan va aconseguir que el seu pare li deixés el mòbil.

Este año me propuse hacer más fotos para mí, mis fotos de verdad, las que estarán con mis hijos cuando crezcan. Me gustan las fotos 'bonitas', las bien hechas, las de estudio o una sesión en exterior, porque aunque sean más pensadas, siempre intento que no se vean posadas y forzadas, donde lo que reine sea la naturalidad y el caracter del pequeño o la pequeña. 

Pero no me quería olvidar de las fotos de estar por casa, esas que tenemos que hacer despeinados, con cualquier ropa, con un sola calcetín o con la cara sucia. Estos son de verdad nuestros recuerdos personales, como veíamos a nuestros pequeños de verdad cada día, porque no siempre están peinados, oliendo a colonia o con la raya bien hecha. 

Ayer Victòria hizo la siesta con su padre y solo escucharla despertar, cogí la cámara y pasamos un rato muy divertido. Ella era ella, con sus gestos y sus caras, y lástoma que en las fotos no se puede escuchar los pequeños grititos que hacía cuando consiguió que su padre le dejara el móvil.



Pin It


. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

4 comentarios :

  1. Que preciosidad de fotos!

    Zepequeña.

    ResponderEliminar
  2. Són precioses!!! A mi aquestes fotos són potser les que més m'agraden, improvitzades i fresques, al natural!

    ResponderEliminar

Gràcies per la vostra visita. Gracias por vuestra visita.